CONTRA L'HOMOFÒFIA, ARA, SEMPRE I ARREU

• Fa més de 30 anys que les persones LGBTIQ+ reivindiquem els nostres drets i llibertats, i lluitem contra l’odi i la intolerància.

• Però en contra del que s’està instal·lant  com a discurs “oficial”, encara som molt lluny  de guanyar aquesta lluita. Al contrari, des de fa un temps i en paral·lel, també s’està instal·lant una cultura i un discurs homòfobs molt preocupants, dins i fora de casa nostra.

• A Catalunya encara existeix una homofòbia encoberta que s’expressa a través del assetjament escolar, del rebuig a les famílies no convencionals, de la discriminació laboral... Els casos d’homofòbia descarada, encara es manifesten en agressions verbals o físiques, a la feina o al carrer. I això fa que avui, moltes persones LGBTIQ+ continuïn patint psicològicament; és a dir, que se les continuï agredint en un àmbit que ja ningú gosa posar en qüestió: el de la salut pública. En aquest sentit recordeu que aquet any se celebra els 30 anys del primer cas detectat de VIH.

• El Sr. Berlusconi prefereix presentar-se a l’opinió pública com un proxeneta que no pas com un gai... A casa nostra, concretament a la ciutat de Barcelona, les nostres autoritats municipals encara cedeixen davant d’una institució descaradament homòfoba, a l’hora d’emplaçar el monument a les víctimes de l’homofòbia. Senyor Hereu, senyor Trias, com es pot declarar, des de l’Ajuntament que no es volia buscar polèmiques, quan l’Església es presenta com a víctima de persones que van patir i morir per la seva culpa?

• Som a la plaça Sant Jaume, mirem doncs també cap a l’altre Palau, el de la Generalitat: com és, honorabilíssim senyor Mas, que la Generalitat, com a màxima responsabilitat pública a Catalunya, ha decidit deixar de formar part de l’ILGA? És que Catalunya se’n ha d’avergonyir de pertànyer a l’associació internacional en defensa dels gais i les lesbianes? És que també cal retallar els 300 euros que valia la quota?

• Les institucions públiques i els seus representants no han demanat en cap moment responsabilitats sobre les actuacions passades i presents a la institució en fòrums internacionals, on es defensa la criminalització de l’homosexualitat, sense parlar de la seva actitud cap a altres formes de viure el seu cos. I tot això quan aquesta criminalització condueix a la mort, la tortura, l’empresonament, la violació i l’assetjament de moltes persones LGBTIQ+ en molts països del món.

• L’homofòbia encara mata a l’Estat Espanyol, però mata encara més a Uganda, a l’Iraq, a l’Iran. També mata a països on l’homosexualitat no està criminalitzada com Brasil (800 morts per any), Mèxic (1000 morts per any) o Hondures, on van matar militants LGBTIQ+ no fa gaire temps. Què en dieu, els nostres polítics? Els políticament correctes? L’homofòbia discrimina, tortura i mata

• Perquè a la Unió Europea, senyors europarlamentaris, encara existeix homofòbia, a Lituània, on es vol prohibir parlar d’homosexualitat a l’escola o als mitjans de comunicació, a Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, Romania i Bulgària, on es prohibeixen manifestacions LGBTIQ+, a Rússia, als Balcans i com no, a la nostra propera i teòricament civilitzada Itàlia.

• Perquè en temps de crisi econòmica és molt fàcil que ressorgeixin els instints més primaris de protecció, i que ben sovint es manifesten amb la por i l’odi al que és diferent. Uns sentiments que, no cal dir-ho, són aprofitats pels més poderosos. • Què en pensa vostè, senyor Martínez Sistach, d’aquest neofeixisme ultracatòlic que es proposa alimentar la ment dels més desafavorits?

• Senyors polítics, aprofitareu aquesta crisi per a permetre a les posicions més retrògrades i egoistes, que consideren que el que és diferent és perfectament prescindible?

• Queda doncs clar que hem de continuar lluitant pels nostres drets a casa nostra i a tot arreu, perquè l’odi , i els poders que l’alimenten, no tenen fronteres.

• Ni el presumible gueto rosa, ni la llei de matrimoni, semblem cap garantia de res. Hem de lluitar contra l’odi dels qui no ens entenen, però també contra la ignorància que tenim entre les nostres pròpies files, fomentada en l’idea de que ja hem assolit els nostres drets com a ciutadans lliures i que ara només toca fer festa. Per això, hem de lluitar contra l’homofòbia, ara, sempre i arreu!